LA TERTÚLIA DEL QUART PIS

bloc de quart curs de l'institut Jaume Almera
  • rss
  • Inici
  • A DEBAT…
    • CONSUM
      • El nostre pa de cada dia
      • Hipnosi consumista
      • Responsables del que consumim
    • OBEDIÈNCIA A L’AUTORITAT
      • Obediència a l’autoritat
      • Obediència cega. L’experiment de Milgram
    • HUMANS I MÀQUINES
    • El show de Truman
    • CONTROLEM EL FUTUR?
      • Controlem el nostre destí?
    • LA LLIBERTAT ÉS UNA IL·LUSIÓ?
      • Humanitat i llibertat
      • Els límits de la llibertat
      • Frases per rumiar
      • Determinisme i llibertat
    • QUÈ CAL PROHIBIR?
      • Despullats pel carrer
      • Amb vel a l’escola
      • Com vestim
    • SOM IGUALS?
      • Nois i noies, iguals o diferents?
      • Submissió i discriminació
    • QUÈ ÉS L’AMISTAT?
    • NECESSITEM CONVENCIONS?
      • Convencions i convivència
      • Normes: naturals o convencionals?
      • Convencions i educació
      • Reglament de l’institut
    • CAL QUE HI HAGI PODERS QUE ESTABLEIXIN NORMES?
      • Poder, normes i sancions
      • Calen els governants?
      • Quina relació hi ha entre l’ètica i la política?
    • LA ESPONTANEÏTAT, ÉS UN VALOR?
    • CAL SER SINCERS?
      • Som mentiders per naturalesa?
      • Sinceritat i poder polític
  • Per escriure millor
    • QUINA IMATGE TINC DE MI COM A ESCRIPTOR O ESCRIPTORA?
    • DECÀLEG DE LA REDACCIÓ
    • LES CIRCUMSTÀNCIES DE L’ESCRIPTURA
    • CONSELLS PER A LA PLUJA D’IDEES
    • PER FER CRÉIXER LES IDEES
    • L’ORGANITZACIÓ DE L’ESCRIT
    • FRASES LLARGUES O CURTES?
    • VUIT CONSELLS PER ESCRIURE FRASES EFICIENTS
    • MARCADORS TEXTUALS
    • ORGANITZACIÓ DE LA PÀGINA IMPRESA
    • PUNTUACIÓ. Shahespeare. Somni d’una nit d’estiu
    • CORREGIM UN ESCRIT
      • Avisos parroquials espanyols
      • Reglament de règim intern
      • Un foso medieval para la última frontera de Europa
      • Excés d’oralitat
      • Carta als socis
      • Guerra al menjar porqueria
    • CLOZE
      • Detreminisme i llibertat
      • Normes: naturalesa o convenció?
      • Llibertat i espontaneïtat
    • COM REVISAREM ELS ESCRITS?
    • TALLER DE REDACCIÓ DE LA UPF
      • PLANIFICACIÓ
        • ANALITZAR LA SITUACIÓ
        • MÈTODES PER A GENERAR IDEES
          • El cub
          • Escriptura lliure
          • Extreure idees de la bibliografia
          • L’estrella
          • Mapa d’idees
          • Pluja d’idees
          • Relacions lògiques
        • ORGANITZAR IDEES
          • La classificació
          • La comparació i el contrast
          • La jerarquització
          • La relació causa-efecte
          • L’esquema
      • REVISIÓ
        • Qüestionaris
        • Tècniques de revisió
      • TEXTUALITZACIÓ
        • CONNECTORS
        • EL PARÀGRAF
        • MILLORAR L’ESTIL
          • Regles per millorar l’estil
            • Regles per millorar les frases
            • Regles per escollir les paraules
          • Exercicis
        • PUNTUACIÓ
          • Els parèntesis
          • Els punts suspensius
          • La coma
          • La cursiva
          • Les citacions
          • Les cometes
          • Notes a peu de pàgina
          • El guió
          • El punt i coma
          • El punt
          • El signe d’exclamació
          • El signe d’interrogació
          • Els dos punts
    • Titulars de premsa equívocs
  • Textos breus per treballar
    • ISABEL LLAUGER
      • Càpsules
    • MANUEL VICENT
      • Resetear
    • JOSEP MARIA TERRICABRAS
      • Rosell o la moral mal entesa
      • Elogi de la política
    • ESCRITS DE TERTULIANS
      • Alba Canals. Objectiu acomplert
      • Cristian Alvarez. Qüestió de mercat
      • David Garcia. L’hora de fer els deures
      • Emma Puig. El clarinet
      • Júlia Xaubet. Aranyes
      • Kim Rodríguez. Es busca!!!
      • Laia Monells. Per què jo? Per què no?
      • Laura Fernández. El valor del que tenim
      • Maria Samon. Amb un hematoma a l’ull
      • Martí Cavaller. M’he quedat sense galetes!
      • Raül Gómez. La mandra, és possible esquivar-la?
      • Ainoa Pubill. Dulces rosquillas
      • Héctor Calvet. M’ha picat un mosquit!
    • VICENÇ VILLATORO
      • Necrològiques
    • ALBERT PLA NUALART
      • Enlloc com a casa
      • Un a un
      • Li agrada però la preocupa
      • El destí de l’espoli
      • No sigui que, no fos cas que
      • Oblida-ho
      • Val més que hi vagis tu
      • Ovacionat per part del públic
      • Bocamolls i xivatos
      • Per a què ho vols?
      • Vaig de seguida
      • Pujarem a la nòria i als cavallets
    • JOSEP MARIA ESPINÀS
      • Pastís de la Sagrada Família
      • Què passa amb els polítics?
      • El dret futbolístic de l’engany
      • Apunt sobre cinturons
      • Quan dir “el més” no és seriós
      • Més enllà de la llei civil
      • Jo no sé quin “kaphna” tinc
      • L’atzar seductor de l’autobús
      • El valor de la imperfecció
      • Cap a l’educació automatitzada
      • Un ridícul atac a la llibertat
      • La mort d’una vella pipa
      • La llei del pa amb tomàquet
      • Vida i mort de les claus
      • Quan els cognoms parlen
      • Els bons escriptors periodistes
      • La humanitat sencera de la ciutat
      • La tortura de portar camisa
      • Els castells, projecte de futur
      • Singular pervivència de la “miss”
      • La gran regata de la vida
      • Ficció? no ficció? Literatura
      • L’apoteosi del comerç universal
      • El públic comença a badallar
      • Els peus no mereixen la violència
      • No és una qüestió de centímetres
      • L’última ofensa al gos
    • RAMON SOLSONA
      • El papa, en direcció contrària
      • El dit a l’ull
      • Butxaquejar sense butxaques
      • El silenci dels dits
      • La noia de la coca-cola al front
      • Pell de sap i iogurt de mànec
      • Un euro
      • Companys de pis
      • Enciam amb gust d’enciam
      • Jo tinc mala consciència
      • L’art de no mirar
      • Pícnic al cine
      • Qui farà els paquetets, ara?
      • És dels pocs que saluden
      • Pintar-se les ungles a l’autobús
      • Un tresor de 700 milions d’euros
      • No es veurà afectada la qualitat
      • Cinc ratolins al clot d’un arbre
      • Una pregunta perillosa
    • JOAN BARRIL
      • El dia que Déu ens va castigar
    • EMMA RIVEROLA
      • L’enemic ets tu
      • La calç no tapa el mal
      • Dóna’ns una lliçó
    • XAVIER BOSCH
      • Aparcar a la plaça dels discapacitats
    • MANUEL CUYÀS
      • Calor d’havent dinat
      • Festa major
      • La confitura de Torrent
    • JOSEP MATAS
      • Cambrers i turistes
    • ANNA BALLBONA
      • Cartells, safaris i metàfores
    • GABRIELA CAÑAS
      • De trapos y siliconas
    • FERNANDO SAVATER
      • La vacante de Dios
      • Hasta cuándo?
    • GEMMA LIENAS
      • Felices lecturas
      • Orgullo moral
      • El ladrillo y el burdel
    • JOSEP GIFREU
      • El retrat d’Aisha
    • XEVI SALA
      • La meitat del que tens
    • JAUME CABRÉ
      • Noms
      • Elogi del professor de secundària
      • La relectura
      • El plaer de narrar
    • SEBASTIÀ ALZAMORA
      • Quin fum fa? fa un fum fi…
    • QUIM MONZÓ
      • No todo es sexo en la vida
      • Renovarse o morir, unos y otros
      • Crónicas marcianas
      • De aquí a dos días, Semana Santa
    • ÍÑIGO LAMARCA
      • Un deber moral
    • SALVADOR GINER
      • Les ètnies, un mal que no s’atura
      • La bicicleta amenaça
      • Reglar malament és no reglar res
    • MARIA MERCÈ ROCA
      • Dies difícils
      • Passar gana
      • Fer-se grans
      • Dictadura
    • ANTON COSTAS
      • Fallen les oportunitats
    • J.M. FONALLERAS
      • Promoció del fetitxisme
    • PILAR RAHOLA
      • Alegrías al aire
    • FRANCESC ESCRIBANO
      • El meu cul, el meu capital
    • ENRIC HERNÁNDEZ
      • ¿Solidària, la banca?

Una historia que llegó a su fin.

hugomamdy | 17 març 2017

Un niño llamado Lucien Causeur, vivía en un pequeño pueblo llamado Locmaria-plouzané, con sus 8 hermanos y hermanas, su madre y su padre. Su padre era un campesino, tenía sus propias tierras e iba al mercado a vender todos y cada uno de sus mejores verduras. Su madre tenía una belleza que te cortaba la respiración y una voz que atraía a todos los curiosos.
La vida de campo era muy difícil, el padre de Lucien no podía encargarse de su huerto solo, y le pidió ayuda a su tercer hijo, Lucien, que después de llegar de la escuela tenía que ir al huerto, después ayudar a su madre a preparar la cena, más tarde ayudar a sus hermanos con los deberes, y después de todo esto si aún tenía tiempo podía empezar a estudiar.
Un día, un cura vino a la escuela a para visitar, era alto y con la barriga bien llena, se le podía ver el pelo castaño que se volvía oscuro y pocos  eran grises. El cura se fijó atentamente a un niño sentado en  la esquina del final, no era muy alto por su edad, tenía las manos muy dañadas, de cara tenía un aspecto de un chico mucho más mayor que de su propia edad, tenía unos 13 años. El cura se acercó con tranquilidad hacia el niño y le preguntó.
-¿Cómo te llamas?
El chico lo miró con cara de miedo, pero le respondió con seguridad y amablemente como dijo su madre que tenía que hablar a la gente importante- Lucien, Lucien Causeur.
El cura se quedó reflexionando un rato mirando por la ventana, que daba hacia un campo verde rodeado de árboles que cambiaban de colores según las estaciones.
-¿Me podrías presentar a tu familia?
El chico se quedó atónito, no supo que responder en el instante, no sabía que iba a pasar, si era algo bueno o malo. Lucien movió la cabeza de arriba hacia bajo dos veces. El cura recogió su abrigo que dejó en el perchero, pero antes de irse se giró y me dijo.
-Estaré a fuera esperándote, no te olvides.
Llegó la última hora y el cura acompañó a Lucien a su casa, no era muy grande la casa en la que vivía pero había el espacio suficiente para todos ellos. Al llegar a la puerta la madre vio al cura, entonces hizo una mueca y se acercó y nos abrió la puerta. Al abrir esbozó una gran sonrisa, pero por dentro se preguntaba que había hecho. Empezaron a hablar mientras yo me marchaba para ayudar a su padre en huerto.
Más tarde volví a casa y el cura aún estaba, la hora se acercaba a las ocho, su madre le dijo que se quedaba a cenar que tenía una buena noticia para él. Al fin y al caso si era buena entonces no pasaba nada. Nunca había visto a su madre así tan contenta, no parecía ser la misma los otros días.
Nos sentamos en la mesa y comimos juntos, al acabar el cura se levantó y dijo.

-Muchas gracias por vuestra hospitalidad, y con eso ahora señorito Lucien le diré la noticia, usted ha sido el mejor alumno de la clase con las mejores calificaciones y sabemos los problemas
que tienen vuestros padres, por eso la iglesia de Locmaria-Plouzané le pagará todo y cada uno de sus años de estudio en la escuela de monjes, con alojamiento y todo incluido.
No se lo podía creer, era como un sueño hecho realidad, por fin iba a poder hacer lo que él quería tanto, ser ingeniero nuclear, y con esos estudios podía llegar fácilmente.
Pasaron los años y llegó a sus estudios de ingeniería. Antes de cumplir sus veinte años en un bus vio a la chica más hermosa que nunca había visto, tenía el pelo rizado de color marrón chocolate, una piel que parecía más suave se la seda y unos ojos marrones claros que le daba su carácter de alegría constante. La veía cada día en el bus, el bus iba en dirección del campo de football, era la única chica de todo el club de football, lo que hacía que todos los chicos estuvieran detrás sin parar, pero nunca se fijaba en los otros chicos, no le interesaba, pero un día sin querer se chocó contra Lucien, el golpe fue bastante fuerte, al levantarse la chica le recogió sus gafas y se las dio.
-Perdón- dijo la chica- no te había visto, ¿cómo te llamas?
-Lucien Causeur, y ¿tú?
-Me llama Marie-Claire
Desde este instante no se separaron ni un solo día.
Lucien trabajó en submarinos nucleares y centrales nucleares, lo que hizo que tuvieran que cambiarse de casa.
Marie-Claire tuvo muchos trabajos estando en una época muy machista. Pero ella siempre luchó por sus derechos y por el de todas las demás.
Se casaron cuando Lucien tenía veinticinco años y Marie-Claire veintidós. Tuvieron  tres magníficos hijos que a su vez tuvieron sus hijos.
A los 75 años le diagnosticaron cáncer de cerebro y no se podía hacer nada para curarlo. Un año después todo parecía ir bien, estaba con sus nietos jugando y haciendo windsurf. Pero lo que no sabía era que esta sería su última vez. Dos meses más tarde su cáncer aumentó, y tuvo que ser hospitalizado, estaba sufriendo mucho, y un día entró en coma, por turnos los más cercanos iban entrando poco a poco, pero le faltaban dos personas por escuchar, sus dos nietos de Cabrils. Le enviaron una nota de audio y la madre de los dos nietos se lo hizo escuchar.
Pasaron dos días y el tiempo se paró por un segundo, y la vida siguió adelante, como si no hubiese pasado nada. El viento que sopla por las mañanas, las velas navegando, los pájaros volando, el árbol creciendo, esté donde esté siempre está cerca; una perosna que se ama nunca se olvida, se le da otra forma.

31/12/16

Categories
4 ESO B, General, Hugo Mamdy
Comentaris RSS
Comentaris RSS
Retroenllaç
Retroenllaç

« Internet Porsmilin »

Fer un comentari

Feu clic aquí per cancel·lar la resposta.

 

un bloc per escriure el que pensem i pensar el que escrivim

articles recents

  • Revolució
  • Take me back
  • El canvi
  • Mi mundo- Hard GZ
  • La Desconfiança
  • Te añoro
  • L’home més ràpid del món – The Flash
  • Em penedeixo
  • Si et torno a veure
  • Em penedeixo
  • L’alquimista
  • ETS CULPABLE
  • 24 personalitats
  • Into the Wild (Llibertat Salvatge)
  • La teoria del meu avi

els treballs i els dies

març 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.   abr. »
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Arxius

Categories

administrador

  • Entra
  • RSS dels articles
  • RSS dels comentaris
  • WordPress.org

visites

Web Sites Counters

Consultes lingüístiques

  • Centre de Redacció de la UPF
  • Corrector "Lanuagetool"
  • Corrector castellà
  • Corrector català softcatalà
  • Diccionari Enciclopedia catalana
  • Diccionario de la lengua española
  • Eines
  • Institut d’estudis catalans. Gramàtica
  • Optimot. Consultes lingüístiques
  • Refranyer català-castellà

Educació

  • Agrupació Escolta "Serra de Marina"
  • Estudiar a Catalunya
  • Institut Jaume Almera

Premsa

  • Ara
  • Avui
  • Catalunya ràdio
  • El mundo
  • El país
  • El periódico
  • La vanguardia
  • Periodismo humano

des d’on ens llegeixen?

rss Comentaris RSS valid xhtml 1.1 design by jide powered by Wordpress get firefox